La esposicion de fieras (DGCPAAC)
A més de la
col·lecció de 15 làmines d’ombres xineses que es troben en les calaixeres del
Fons Amades de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció
Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, hi ha
també un petit recull integrat per 8 obres teatrals que servien per reforçar
les funcions d’ombres. Els títols que es conserven són: “Leonardo y Luisilla ó Nobles y Villanos”, “Celestina
ó los trabajadores”, “Jorobinjoroba ó
la astucia castigada”, “Los lances de
Carnaval”; “La enferma fingida”, “El camino de presidio”, “Merlin el
encantador” i “La esposicion de fieras”. Els escrits breus, d’un acte i
tres quadres, estan redactats en llengua castellana i foren editats pels voltants
dels anys 1865 – 1869 a Barcelona en les impremtes de Juan Llorens o Antonio
Borrás amb aires morals i pedagògics, com ara el següent fragment, extret de “La esposicion de fieras”, en el qual en
descriure el lleó diu: “Este animal de
poderosa garra, de rizadas larguísimas melenas, de larga cola, de nervudo
cuerpo, de erguida faz y de mirada fiera; es el Leon, aquel que los cuadrúpedos
por rey y soberano reverencian, pues no existe animal que le aventaje ni en la
tenaz y rápida carrera, ni en el feróz rujido con que hace temblar los llanos y
las altas sierras.
De todos les animales que habitan los desiertos y las
selvas, no hay ninguno que vénzale en la lucha, que le pueda vencer en
fortaleza, que sea como él rápido y fiero en lanzarse cruel sobre la presa.
Si duerme en su caverna, atemoriza; aterran sus miradas
si es que vela; si ruje, solo su rujido espanta; si es que camina, cuanto pisa
tiembla.
Señor de los desiertos de la Libia, con miedo cruza el
cafre las arenas, pues teme despertarle de su sueño y feróz y voraz que le
arremeta, pues comer carne humana es su deliro, beber humana sangre presea.
El cazador, que de su piel ansioso le acose en su
guarida, tema, tema, pues vencer á un leon es una hazaña que á infinitos les
cuesta la existencia.
Per altra banda, en
el llibre autobiogràfic “Quan jo anava a
estudi” Joan Amades dedica unes línies a parlar de les ombres xineses on
comenta que: “La primera emoció teatral
viscuda i interpretada per mi mateix fou a través de la meva ombra, i potser
això em féu cobrar simpatia per les ombres xineses que en aquell temps estaven
molt en voga entre quitxalla i àdhuc entre gent gran. Aleshores era molt
popular una auca de rodolins intitulada “Abecedario y sombras chinescas”, i a
través dels rodolins vaig aprendre de gestos fets amb les mans ajudades per papers
retallats de formes determinades i que projectava a la paret, simulant diverses
figures amb un moviment molt elemental, el poc que permetia el gest de la mà.
Vaig passar moltes hores fent ombres xineses d’aquest tipus assegut a terra
davant d’una paret ben assolellada i ben il·luminada; feia dialogar un gos que
mossegava un home, un ase que bramava i d’altres escenes d’aire infantil que
als meus ulls eren molt boniques. Tot un petit cenacle de mainada va voler
dedicar-se a fer aquest petit teatre d’ombres, però cap no va reeixir, i entre
la quitxalla amigueta va córrer la veu que jo en sabia molt. Un vespre vaig
donar una sessió d’ombres davant d’una colla de mainada que es va aplegar al
menjador d’una botiga de màquines de cosir coneguda per can Freixenet i que era
al carrer de Ponent. Entre el públic es comptava l’amo de la casa que, un cop
llesta la comèdia, em va donar deu cèntims; jo vaig restar més content que un
gos amb un os i em va mancar temps per a donar-los a la meva mare. Aquella
retribució em va estimular notablement i em vaig passar hores i hores retallant
papers que figuraven barrets i elements accessoris per a donar més amplitud a
l’espectacle i major extensió representativa als personatges.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada