diumenge, 16 de juliol de 2017

Xilografies


Cavall Fort núm. 1320 (2017)

Són fulls on hi ha impreses imatges, sovint religioses, reproduïdes a partir d’una tècnica, la qual consisteix a gravar en primer lloc damunt d’una fusta plana una imatge rebaixada amb gúbies i que, després, recoberta de tinta, fa de motllo per estampar damunt de papers.  

Per què en diem xilografies?
La paraula ens arriba al català a través de la fusió de dos mots d’origen grec: “Xylon” (fusta) i “graphé” (escriptura) que, també, podríem traduir com a: inscripcions de fusta.

Des de quan es fan?
El mètode de gravar fou introduït al continent europeu al segle XIV, a partir dels intercanvis amb pobles d’orient, i serà entre els segles XV al XVIII que aquest sistema d’estampació experimentarà una etapa de màxima esplendor, fins que l’aparició d’altres formes d’impressió, més evolucionades, en propiciaran un retrocés.

Una sola tinta
Les primeres xilografies només eren il·luminades amb tinta negra i, per poder afegir altres colors, calia fer-ho de forma manual. Hi havia tres sistemes per acolorir els gravats: al bac, la trepa i la morisca.

Al bac
Tècnica on s’emprava una mena de tampons de fusta, els quals s’estampaven a les parts que es volia acolorir de les imatges.

A la trepa
Mètode que utilitzava patrons de cartró que s’aplicaven damunt de les estampes deixant únicament al descobert les parts que calia pintar.

A la morisca
Estil que consistia a donar a sobre de les xilografies uns tocs vius de colors utilitzant les puntes dels dits de les mans com de pinzells.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada