Hoooooooooola, bona hora a tothom!
Ves,
ara resulta que se’n diu: “Room Escape”
però, ja us ho diré, no és altra cosa que el que, en altres temps, coneixíem
com a: “joc de pistes”, sí! Bé, és
allò de treure suc de les idees i, ja posats, fer-ne pagar entrada. Què us he
d’explicar... Ep, no patiu, que trobo molt digne que la gent es busqui la vida
per muntar un negoci, que prou peludes que es passen per bufar cullera o, que
els participants paguin les ganes per distreure’s.
Clar
que, amb la perspectiva en què em miro la professionalització del fenomen, no
puc evitar de recordar com (en altres temps) ho escenificàvem, sí! Que com
anava? Doncs... més o menys com ara, era una aventura en grup que s’havia de
resoldre. De fet, hi participàvem més d’una colla a la vegada i, en comptes
d’acotar amb el rellotge la superació de la prova, l’equip que sense
cronometrar resolia abans l’entrellat guanyava. Ah, participàvem en un escampat
i sovint se’ns havia fet de nit.
Ja,
segur que tampoc us dic res que vingui de nou perquè aquesta és una activitat
habitual d’esplais o de colònies d’estiu però, en concret, les que rememoro ens
les muntàvem la mateixa canalla del poble. Sí, sí, tot ens ho empantanegàvem
nosaltres mateixos ja que uns preparaven les pistes i, els altres participaven.
Ara bé, fos quin fos el rol que tinguéssim, prohibidíssim estava “piular” per
sortir de les bardisses.
I, dit
això, sigués quina sigués la combinació dels grups, sempre hi havia un company
de la colla que resolia els casos. No sabíem com s’ho manegava però, lo Gómez
sortia airós de les proves i, des de llavors, per aquelles associacions que es
fan des de la infància li va quedar el
renom de: “Sherlock”, “Sherlock Gómez”. Vaige, com el literari
investigador “Holmes” però, en
aquesta ocasió, “lo Gómez” era de
carn i ossos.
Comentada
l’anècdota probablement pensareu que no és ben bé el mateix el “Room Escape” d’avui comparat amb la
variant de joc de la meva infància. Potser sí... Ara, en un altre ordre de
coses, el que sí que us puc assegurar és que; dir o fer: “spoiler” en el joc és el mateix que dir o fer: “lo xivato” (que hi farem... per aquelles coses de la vida una paraula la
considerem “anglicisme” i, l’altra, barbarisme) amb el nostrat però que és dir: “piular”.
Una abraçada ben forta... i, fins a la
propera!
Llorenç Aguilà
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net https://festafesta.net/?p=23006
(*) Guió de ràdio emès a l'espai internauta festafesta.net https://festafesta.net/?p=23006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada